FECAP
FECAP Ph. +34 964 711 644
Carrer Albaset, 5 Segorbe, ES
FECAP. Federación Empresarial Comarcal del Alto Palancia.
Actualidad (Mostrar tot)
Implicar la petita empresa, clau per a l'impuls de la FP dual

Implicar la petita empresa, clau per a l'impuls de la FP dual

El desconeixement d'aquesta nova modalitat entre les pimes, gran majoria a Espanya, dificulta la seua conversió en centres formatius

La formació professional (FP) dual a Espanya, per la qual els alumnes d'aquesta mena d'ensenyament reben coneixements teòrics i pràctics quasi a parts iguals des del principi, ha tingut un gran impuls després de la llei que va entrar el mes d'abril passat. La norma implanta un sistema completament dual, pel qual els estudiants de la FP general han de comptar entre un 25% i un 35% de formació pràctica in situ en empreses, i els d'FP intensiva entre un 35% i un 50%. En aquesta etapa ja existeix contracte laboral i, per consegüent, remuneració.

La llei ha sigut molt ben rebuda en els àmbits educatiu i empresarial. De fet, va ser consensuada amb tots els agents socials durant la seua elaboració. No obstant això, el camí que s'obri no està exempt de problemes, perquè la major implicació de l'empresa en la formació professional portarà el seu temps. “Les companyies, grans, mitjanes i xicotetes s'han convertit en *impartidoras de formació més enllà de tindre a un becari en pràctiques i això suposa una transformació”, assegura Juan Carlos *Tejeda, director de Formació de CEOE, qui afig que per això es va habilitar un període de transició fins a 2028.


La principal dificultat per al teixit empresarial no és tant econòmica, explica *Tejeda, sinó “el desconeixement que gran part de les empreses espanyoles té sobre el que és la nova FP dual o de com posar-la en pràctica”. A Espanya, el 54,9% de les empreses són pimes sense assalariats i el 38,3% són micropimes que tenen entre un i nou treballadors, segons dades del Ministeri d'Indústria del mes de juliol passat. “La grandària és el que dificulta molt la participació de l'empresa en la formació. Es calcula que un milió de joves cursaran FP i la gran pregunta és com les pimes espanyoles absorbiran aquesta quantitat d'alumnes”, conclou el directiu de CEOE.

Eixir al carrer confirma aquesta impressió. La propietària d'una fleca artesanal situada en el centre de Madrid, oberta després de la pandèmia i amb una clientela ja consolidada, i que no vol identificar-se, declara “que no m'he plantejat tindre alumnes per a impartir-los formació, a més no conec la llei”. Empreses situades en pobles xicotets tenen el mateix problema. “Jo no tinc temps de formar treballadors”, afirma la titular d'una clínica veterinària d'un municipi avilés, que tampoc vol que aparega el seu negoci. “Tinc ajudants que han fet FP, però ja amb els estudis acabats”, agrega. El treballador en qüestió cobra un salari lleugerament superior al mínim interprofessional, que ve a ser similar al contracte remunerat de la FP intensiva. Per això, insisteix Juan Carlos *Tejeda, el problema no és econòmic, “ja que el contracte formatiu està bonificat”.

Qüestió de costos
Ací no sols entren les pimes. Una empresa d'Alemanya, país referent en el desenvolupament de la FP dual, l'electrotècnica i subministradora de proveïment d'edificis *Gebrüder *Peters, que està en mans de la mateixa família des de fa 120 anys i amb més de 800 empleats, compta amb 65 joves que aprenen fins a huit professions en les seues instal·lacions. Sumant els seus salaris, que al país germànic s'abonen des del principi, la inscripció del contracte, els cursos dels gremis, el material, la roba laboral, el temps de treball dels formadors i la seua capacitació, així com la cerca d'alumnes que vulguen formar-se en l'empresa, *Gerbrüder *Peters dedica per aprenenta uns 40.000 euros a la seua formació completa que dura quatre anys. Als propietaris, el matrimoni *Peters, els compensa. “Es queden en l'empresa, ens estalvia buscar després talent desconegut fora i ens assegura el futur”, argumenten.

Aquest cost a Espanya encara és impensable en la majoria de les empreses i fins a infreqüent en les de la mateixa envergadura. Per a Ignacio de Benito, gerent de projectes sènior de la Fundació *Bertelsmann, les ajudes al desenvolupament de la FP dual han de consistir a facilitar eines. “El suport financer no el veiem d'una manera generalitzada, no pensem que siga eficient subvencionar a totes les empreses per igual, ja que, en acabar-se el finançament, moltes societats tendeixen a abandonar l'objecte subvencionat que, en aquest cas, és la formació dels joves”, adverteix.

De Benito sosté que l'important és “el coneixement del que representa l'FP dual per als futurs treballadors i les pròpies empreses. A moltes, especialment pimes, els sona alguna cosa, però no coneixen el nou model”. La fundació, institució que a través del seu projecte Aliança FP Dual persegueix la consolidació d'aquesta mena d'ensenyament al nostre país, va crear fa set anys, abans per tant que entrara en vigor la nova llei, la figura del *prospector empresarial. Aquest professional té com a objecte visitar empreses, informar-los dels avantatges de la FP dual i oferir-se com a acompanyant durant tot el procés d'aprenentatge de l'alumne. “El *prospector és clau i està funcionant en cada vegada més comunitats autònomes, les que tenen les competències en aquesta matèria”, afig De Benito. Aquesta labor d'informació requeia fins fa poc temps en el mateix professorat de les escoles de Formació Professional, amb el que va arribar un moment, explica el directiu de *Bertelsmann, en què va deixar si es fes i es va estancar, “perquè bastant tasca tenen ja els professors”.

Més informació

Font: elpais.com

Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11Imagen de fondo FECAP 11
© FECAP. Federación Empresarial Comarcal del Alto Palancia