Els impostos no els paguen els que El Govern decreta que han de pagar-los, sinó aquells que en última instància acaben suportant el cost econòmic de la seua creació. Al cap, una cosa és a qui la llei convertisca en subjecte passiu d'un tribut (qui està obligat a ingressar en Hisenda una determinada suma de diners) i una altra molt distinta qui de veritat càrrega amb el gravamen. Els economistes cridem «traslación fiscal» a esta diferència entre el contribuent «de iure» i el contribuent «de facto». Per exemple, quan El Govern de Sánchez va decretar que l'Impost d'Actes Jurídics Documentats ja no tornaria a ser suportat pels hipotecats sinó que passaria a ser abonat pels bancs, va enganyar els espanyols
Més informació
Font: larazon.es
