Ja està més a prop el moment en el qual es donarà el tret d'eixida a una part dels 140.000 milions d'euros que conformen el Fons Europeu de Recuperació assignat a Espanya, dels 750.000 milions per a tota Europa.
Si tot va segons el que es preveu, a la fi de juny la Comissió donarà per fi el vistiplau al Pla que ha presentat el Govern espanyol per a repartir aquestes ajudes, de les quals quasi la meitat, 72.700 milions d'euros, seran subvencions a fons perdut per a empreses amb projectes capaços d'impulsar i transformar l'economia del nostre país cap a un model més verd, més digital i amb menys desigualtats, socials i territorials.
El Pla europeu és que tots aquests fons es repartisquen d'ací a 2026, per a accelerar la recuperació. Enguany Espanya rebrà 27.000 milions: 25.000 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (*MRR) i altres 2.000 milions del programa *REACT-EU, els dos principals fons que conformen *NextGeneration *Eu que és com es diu al fons global de recuperació europeu.
I és important aclarir molt bé les diferències entre l'un i l'altre perquè el seu mecanisme de distribució és molt diferent, especialment en el que toca a les pimes.
El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (*MRR) acapara 672.500 milions d'euros (el 90% del total dels fons europeus); del *MRR a Espanya li corresponen 69.500 milions d'euros. Amb aquests diners es donarà suport a projectes que tinguen un impacte durador en l'economia i la societat com la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l'ocupació i la seua adjudicació dependrà en la seua major part del vistiplau del Govern i els ministeris afectats (encara que també participaran en la seua distribució definitiva les Comunitats Autònomes i altres organismes com *CDTI, Red.es, *IDAE, etc.).
Amb aquests fons no es finançarà a empreses amb problemes de liquiditat. Estaran destinats exclusivament a despeses no recurrents i que tinguen a veure amb inversions en capital humà (educació, formació, salut, protecció social…), capital fix (infraestructures, I+D+i…) i capital natural (fonts d'energia renovable natural, protecció i restauració del medi ambient, adaptació al canvi climàtic…).
La majoria (46.600 milions) són subvencions a fons perdut que han d'estar compromeses entre enguany i el següent. Una vegada arribe els diners, es repartirà ràpid pel que convé estar preparats.
La resta (22.900 milions), es destinarà a finançar els projectes que ja s'hagen posat en marxa i també s'assignaran prompte: estaran disponibles en 2022, ja que el Govern ha anunciat que s'anticiparan en un any. La manera de repartir-los i les seues quanties s'establirà en funció dels plans posats en marxa i s'estendran fins a 2026.
El segon gran pla és *REACT-UE. Està dotat amb 47.500 milions d'euros a nivell europeu dels quals 12.400 corresponen a Espanya. És un fons molt diferent a l'anterior. Es desenvoluparà entre enguany i el pròxim i el 80% del seu pressupost (10.000 milions d'euros) el repartiran les Comunitats Autònomes segons les necessitats de cadascuna.
És un programa per a finançar la recuperació a curt termini: es destina a la despesa addicional sanitària, educatiu i de suport a empreses, fonamentalment per a reforçar la liquiditat i solvència de les pimes. És doncs, un programa ben diferent al primer. Ací parlem d'ajudes per a suplir els problemes financers que les empreses han patit per la seua baixa activitat o tancament durant el *Covid, mentre que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (*MRR)contempla ajudes per a inversions estratègiques a llarg termini.
Aqueixes són les dues principals línies, però *NextGeneration EU inclou també ajudes de menor quantia: Horitzó Europa (5.000 milions d'euros per a tota Europa), *InvestEU (5.600 milions d'euros), Desenvolupament Rural (7.500 milions), Fons de Transició Justa (10.000 milions) i *RescEU (1.900 milions).
Quins projectes reals donaran suport als fons europeus?
La UE ha marcat 7 línies clau per a la recuperació però cada país adapta el seu propi pla d'inversions i reformes, segons les seues pròpies necessitats. A Espanya, el Pla de Recuperació i Resiliència s'ha batejat com Espanya Pot i està dissenyat entorn de quatre eixos claus:
Transició ecològica. És la línia que acapara el major volum de fons (el 40% del total) i el seu objectiu és impulsar la transició de la nostra economia cap a un model més verd. El pla contempla impulsar primer projectes madurs i amb un fort potencial tractor, perquè els fons arriben com més prompte millor a l'economia real. En aquesta línia, les ajudes més immediates seran per a empreses que faciliten l'estratègia de mobilitat sostenible, la rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana, el desplegament d'energies renovables, el sanejament i depuració i infraestructures de gestió de residus en municipis de menys de 5.000 habitants i la rehabilitació de costes i la biodiversitat.
De fet, ja s'ha donat a conéixer el Pla *MOVES III, la primera línia d'actuació del Pla de Recuperació en matèria de mobilitat. Compta amb 400 milions d'euros ampliables almenys a 800 per a subvencionar la compra de vehicles elèctrics o híbrids endollables i instal·lar infraestructures de recàrrega per a particulars, comunitats de propietaris i pimes. Aquest pla serà gestionat per les CCAA i forma part d'un paquet més ampli que inclourà actuacions en transport públic, mobilitat no motoritzada i zones de baixes emissions.
També s'ha anunciat ja un programa per a la Rehabilitació d'habitatges: un programa que contempla invertir 6.820 milions d'euros per a millorar l'eficiència energètica d'edificis i habitatges. Anirà destinat fonamentalment a habitatge social, la restauració d'entorns residencials, edificis públics i projectes en localitats de menys de 5.000 habitants. L'objectiu és reduir un 60% el consum energètic d'uns 500.000 habitatges d'ací a 2023.
En paral·lel amb aquesta mena de programes s'aniran donant suport a projectes que requereixen un major temps de maduració, com el full de ruta de l'hidrogen renovable. “Es tracta de donar resposta a tota la transformació de qualsevol model de negoci pel cap alt sostenible possible. Ací entren conceptes d'economia circular, d'energies renovables, d'eficiència energètica, de com entenem l'energia a les illes Balears i Canàries, de comunitats energètiques locals, de la flexibilització del sistema energètic, de mobilitat sostenible, és a dir, parlem de diferents camps d'actuació que realment donaran resposta a la transició ecològica”, comenta Gerard *Brinquis, responsable de l'àrea de *Next *Generation en la consultora *FI *Group.
Transició digital.
Més informació
Font: emprendedores.es