La convocatòria, dotada amb un pressupost de quasi 26,9 milions d'euros, s'emmarquen en la línia d'acció 2 de *PERTE d'Economia Circular i en el Component 12: "Política Industrial d'Espanya 2030", del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Quins objectius perseguixen les ajudes?
L'objectiu d'estes ajudes és fomentar la sostenibilitat i circularitat en els processos industrials i empresarials, millorant així la competitivitat i innovació del teixit industrial espanyol.

Es perseguix impulsar una economia circular que vaja més enllà dels nivells mínims exigits per les normatives europees, promovent:

La reducció del consum de matèries primeres verges.
La investigació, desenvolupament i innovació per a millorar l'ecodisseny dels productes amb la finalitat d'allargar la seua vida útil i millorar la seua reciclabilitat.
La millora de la gestió de residus.
La transformació digital de processos a través d'infraestructures i sistemes que, sobre la base dels sistemes d'informació, plataformes, servicis d'internet de les coses, big data, xarxes de connectivitat, intel·ligència artificial, impressió 3D i/o tecnologia *blockchain, permeta aconseguir els objectius i condicions tècniques indicades en la convocatòria.
A qui van dirigides?
Les ajudes d'esta convocatòria estan destinades a:

Persones jurídiques de dret privat amb personalitat jurídica pròpia.
Entitats d'economia social que no formen part del sector públic.
Agrupacions de les anteriors sempre que estiguen participades per, almenys, una pime, start-up o entitat d'economia social que complisca amb els requisits establits en la convocatòria.
De quins recursos disposa la convocatòria?
La convocatòria compta amb una dotació pressupostària de 26.864.000 euros finançats a través dels fons "*NextGenerationEU".

L'import de les subvencions varia segons la naturalesa del projecte, amb una quantia màxima de 10 milions d'euros per projecte i entitat, i un mínim de 100.000 euros, excepte en el cas d'estudis de viabilitat i projectes de digitalització, que tindran una quantia màxima de 5 milions d'euros.

Com accedir a les ajudes?
Les sol·licituds han de presentar-se de manera telemàtica a través de la pàgina web de la Fundació Biodiversitat a través del següent enllaç.

El termini per a presentar sol·licituds abasta de l'1 de juliol al 16 d'agost de 2024.

Què és l'economia circular?
L'economia circular és un nou paradigma de producció i consum que s'enfoca a optimitzar els recursos i minimitzar els residus generats. Es tracta d'un model econòmic sostenible que busca reduir la petjada ecològica fomentant accions com el reciclatge i la reutilització dels productes.

Dit en altres paraules. L'economia circular és un model centrat en maximitzar els recursos disponibles perquè estos romanguen el major temps possible en el cicle productiu.

L'objectiu és reduir tot el possible la generació de residus i a aprofitar al màxim aquells la generació dels quals no es puga evitar.

Este model econòmic s'aplica tant als cicles biològics com als tecnològics. Així, s'extrauen matèries primeres, es fabriquen productes i dels residus generats es recuperen materials i substàncies que posteriorment es reincorporen, de manera segura per a la salut humana i el medi ambient, de nou al procés productiu.

*PERTE d'Economia Circular
El *PERTE d'Economia Circular va ser aprovat pel Consell de Ministres el dia 8 de març de 2022 sobre la base del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, de mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del *PRTR, i comprén un total de 18 instruments distribuïts en dos línies d'acció:

Línia d'acció 1 de «Actuacions sobre sectors clau de l'economia espanyola com són el tèxtil, el plàstic i els béns d'equip per a energies renovables».
Línia d'acció 2 de «Actuació transversal per a impulsar l'economia circular en l'empresa’».
La línia 2 contempla ajudes a projectes de recerca i desenvolupament; a la innovació en matèria de processos i organització; a la inversió per al reciclatge i la reutilització de residus, i a la inversió que permeta a les empreses anar més enllà de les normes de la Unió Europea en matèria de protecció mediambiental.

La primera convocatòria de la línia transversal va ser resolta al març del 2024, amb 165,5 milions per a 102 projectes, amb ajudes que van oscil·lar entre els 150.000 euros i els 10 milions per projecte.

A esta convocatòria se sumen enguany les ajudes per als sectors clau del tèxtil, la moda i el calçat, del plàstic (convocatòria actualment oberta a sol·licituds) i dels béns d'equip per a energies renovables, corresponents amb la línia d'acció 1 del *PERTE, tot això dins del Component 12 «Política Industrial d'Espanya 2030», del *PRTR.

La presentació de candidatures s'estendrà fins al 16 d'agost, i s'haurà de realitzar a través de la pàgina web de la Fundació Biodiversitat, que actua com a entitat col·laboradora de la línia 2 del *PERTE.v

Més informació

El debat sobre la reducció d'hores de treball contínua. Per este motiu el primer Informe *Hiscox de pimes i autònoms a Espanya avança que només el 25,4% de petites empreses secundaria implementar la setmana laboral de quatre dies com una mesura de retenció del talent, mentres que el 71,4% d'elles no li ho planteja com una opció.

Això, en el context en el qual les pimes amb assalariats suposen el 46% de les empreses, i ocupen més de huit milions de treballadors, la qual cosa representa a Espanya el 53,30% de l'ocupació empresarial total.

L'estudi sosté que només el 47,8% de les pimes ha sentit parlar de l'ajuda del govern per a implementar esta mesura i, malgrat això, el 51,1% es mostra en contra de la proposta.

Les dades recopilades l'any passat per *Hiscox, indiquen que més enllà de les condicions econòmiques, els xicotets empresaris opten per implementar la flexibilitat horària (76,6%), el teletreball (30,9%), la formació (23,1%), les assegurances de vida (14,1%), i els xecs de menjar, guarderia i transport (4,1%), com a mesures per a retindre als seus empleats.

Recordem que hui es durà a terme la reunió entre el Ministeri de Treball i les patronals amb la finalitat d'arribar a un acord que busque tirar avant la mesura impulsada pel Govern que busca disminuir les hores de treball de manera progressiva.

Per part seua, la CEPYME, *develó després del seu informe Impacte de la reducció de la jornada laboral en la pime, que la petita empresa seria la més afectada per una reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals a causa de la seua menor productivitat, rendibilitat i els seus inferiors recursos organitzatius.

Les xifres publicades per la patronal de les petites i mitjanes empreses mostren que la productivitat de la pime espanyola es va situar en el primer trimestre de 2024 un 3,3% per davall respecte de fa un any i encara es manté un 2% per davall de la registrada en 2015.

Més informació: Més informació

Font: eleconomista.es
VA

El preu de la llum va tornar a augmentar el mes de juny passat i va superar els 45 euros per kWh. Este era el límit que va fixar el Govern per a decidir si recuperar o no la famosa rebaixa de l'IVA de la llum. En haver superat este llindar, molts autònoms i pimes que tenen locals amb baix consum elèctric podrien arribar a pagar la mitat d'impostos en la seua factura elèctrica fins a final d'any. No obstant això es tornen a quedar fora tots aquells que superen els *10Kw de potència instal·lada.

Com ja va comptar este diari, la guerra a Ucraïna va causar una crisi energètica que va fer que els preus de l'electricitat pujaren. Això va portar al Govern espanyol a prendre mesures per a controlar els costos i es van reduir els impostos sobre l'energia, baixant l'IVA al 5%, però només per un temps limitat, va explicar l'OCU. A la fi de l'any passat, un nou decret va ampliar algunes d'eixes mesures i va establir un pla per a eliminar unes altres gradualment. La reducció de l'IVA en la factura de la llum era una d'eixes mesures que anava a desaparéixer amb el temps.

Finalment al gener de 2024, el Govern va augmentar l'IVA en les factures d'electricitat del 5% al 10%, com va publicar el BOE. Este percentatge es mantindria així amb una condició: si els preus del mercat majorista estigueren per damunt dels 45 euros per kWh. No obstant això, el mes de febrer va registrar uns preus de l'electricitat històricament baixos, en alguns casos per davall dels 40 euros, per la qual cosa al març va tornar a pujar l'IVA de la llum. Esta vegada del 10% al 21%.

Esta última pujada portava aparellada també una condició: l'IVA de la llum podria tornar a baixar al 10% sempre que el preu tornara a pujar i superara eixe famós llindar dels 45 euros per kWh. Això va ser el que va succeir el mes de juny passat, quan els preus de l'electricitat van marcar rècords històrics, aconseguint quasi els 60 euros per kWh. Per tant, des de l'1 de juliol i fins a final d'any s'ha tornat a recuperar esta rebaixa. No obstant això, com succeïa abans, només afecta als negocis que tenen menys de 10 kW de potència contractada en el seu local. La resta continuen pagant el 21%.

Torna l'IVA al 10% per als negocis més xicotets
Hui dia, el preu de l'electricitat ja ronda els 56 euros kWh. El límit establit al juny de 2021, com a mitjana mensual del mercat diari elèctric, dins del Reial decret llei pel qual s'adoptaven mesures urgents en l'àmbit de la fiscalitat energètica i en matèria de generació d'energia per a mantindre l'IVA reduït, va anar de 45 euros/kWh. En el Reial decret 8/2023 del passat mes de desembre es mantenia este límit sobre el qual hauria d'estar el preu mig mensual per a la vigència de l'IVA en el 10% fins al pròxim 31 de desembre.

Segons explica el Reial decret 8/2023, esta rebaixa afecta als "titulars de contractes de subministrament d'electricitat, la potència contractada de la qual (terme fix de potència) siga inferior o igual a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació". Això serà així sempre que "el preu mig aritmètic del mercat diari corresponent a l'últim mes natural anterior al de l'últim dia del període de facturació haja superat els 45 euros/kWh", assenyala la normativa.

Encara que molts negocis tenen més de 10 kW contractats, hi ha alguns sectors que no requerixen elevats costos energètics per a realitzar les seues activitats i que, per tant, sí que podrien beneficiar-se de la rebaixa d'impostos en la llum. Este pot ser el cas d'alguns professionals dedicats a activitats digitals, advocats o que directament treballen fora de casa com a transportistes o taxistes i que únicament noten estos canvis en el seu domicili particular.

D'esta manera, segons van explicar des de la plataforma *Selectra, es tornarà a la factura de llum que es va donar al gener, amb la diferència que l'impost elèctric pujarà al 5,11%, tornant al seu valor habitual. Per tant, "una factura amb 190 kWh consumits al mes a 0,14 euros/kWh, passarà de costar 50,89 euros -amb IVA al 21% i Impost elèctric al 3,8%- a 46,84 euros -amb IVA al 10% i Impost elèctric al 5,11%-", segons dades de *Selectra.

Més informació: Més informació

Font: autonomoyempendedor.es