Es tendeix a pensar que les empreses només recorren a finançament extern quan necessiten una espenta per a superar un sot o per a impulsar el seu creixement, però els instruments financers resulten útils per a molts altres objectius. La liquiditat és necessària per a afrontar el pagament de les factures quan els ingressos tarden a arribar, o per a realitzar inversions com l'adquisició de béns —maquinària o equips informàtics— sense haver d'efectuar el gran desemborsament que suposaria comprar-los.
El préstec bancari continua sent un dels recursos financers més utilitzats per les empreses espanyoles, encara que, assenyala Francisco *Puértolas, director del màster de Direcció Financera de *EAE *Business *School, el ventall d'opcions és molt més ampli. “L'elecció dependrà de l'objectiu que l'empresari s'haja fixat”, puntualitza. Un expert, com el gestor de l'entitat bancària, pot contribuir a definir l'instrument més adequat a cada propòsit. I, fins i tot, ajuda a tramitar-los.
Aquestes són les fórmules de finançament segons les necessitats més habituals:
Finançament per a fer front als pagaments corrents (i rebre els cobraments anticipadament)
Les petites i mitjanes empreses (pimes) requereixen de liquiditat —diners al qual tindre accés en qualsevol moment— per a abonar subministraments com l'aigua i l'electricitat, les nòmines i les matèries primeres, així com béns i serveis als seus proveïdors. Però no sempre es compta amb liquiditat suficient per diverses raons. La més habitual, explica Francisco Isidro, professor d'Economia i Finances de *ESIC *Business & Màrqueting *School, és el decalatge que les pimes experimenten entre l'eixida de capital per a efectuar els pagaments i l'arribada dels ingressos.
És el cas d'una companyia que tarda tres mesos a cobrar els serveis o els productes, però ha d'abonar els deutes amb els seus proveïdors molt abans que es complisca aquest període i no compten amb el capital suficient. Per a evitar-ho, apunta Isidro, les organitzacions tenen a la seua disposició diverses solucions per a comptar amb el capital que necessiten i complir amb les seues obligacions.
Línies de crèdit. Aquest instrument proposa un contracte pel qual l'entitat bancària posa a la disposició de l'empresa una determinada suma de diners per un temps concret. L'empresari retira únicament les quantitats que va precisant i paga interessos per la quantia que haja usat, a més d'una comissió per la disponibilitat del capital. Una vegada retornat, pot comptar de nou amb el crèdit durant el temps que s'haja convingut: “És un matalàs per al dia a dia amb què ajustar els desfasaments entre pagaments i cobraments i, sobretot, per als desemborsaments no esperats”, detalla Isidro.
Més informació
Font: elpais.com
