El Govern espanyol ha acabat sumant-se aquest mes als de la resta de grans potències europees aprovant finalment un paquet d'ajudes directes a empreses amb un disseny bastant similar a l'impulsat a Alemanya, França o Itàlia. En comparació, el model patri resulta més favorable a les pimes –que componen el gruix de l'atomitzat teixit productiu nacional– però arriba tard, és poc àgil i, abans de res, part d'una dotació que empal·lideix davant els plans dels països veïns, que en casos com l'alemany arriben a ser set vegades més potents, segons una anàlisi publicada ahir per Raymond Torres, director de Conjuntura i Anàlisi Internacional de *Funcas, la fundació de les caixes d'estalvi.
En el seu estudi, Torres destaca la importància que, davant l'allargament de la pandèmia i el seu nociu efecte sobre la situació patrimonial de les empreses, els Executius europeus s'hagen decidit a acompanyar les mesures inicialment impulsades per a facilitar finançament (com els crèdits avalats per l'ICO) de transferències directes per a reforçar la solvència de les companyies més afectades per la crisi.
En aquest sentit, “les ajudes que estableix el Reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial són similars a les que s'apliquen en els altres tres països quant al percentatge de pèrdues que es compensen”, exposa Torres, que subratlla que “a més, en incorporar un mínim de 4.000 euros” en ajudes a cada pime, “el dispositiu espanyol tendeix a afavorir als xicotets negocis”.
Més informació
Font: cincodias.elpais.com
