La Confederació Espanyola de la Petita i mitjana empresa ha reflectit el difícil panorama que tenen autònoms i negocis a Espanya davant el marc fiscal i burocràtic actual, que està ofegant la productivitat i la supervivència de molts d'ells. I ho ha exposat en una sèrie de demandes que, alhora, intenten aportar solucions perquè siguen contemplades davant la formació del futur Govern.
Segons CEPYME, la competitivitat d'Espanya ha patit una important deterioració, ja que l'esforç fiscal se situa en màxims històrics. La pressió fiscal normalitzada en funció de la renda és un 53% major que la mitjana de la Unió Europea (UE) que, de per si mateix, ja resulta elevat en termes de comparativa internacional. Entre les grans economies del món, Espanya se situa a la cua quant a atractiu fiscal, a conseqüència de l'alta pressió existent des de la perspectiva del negoci i del patrimoni. Cal considerar, a més, la important càrrega en forma de cotitzacions socials, que desincentiva la contractació i augmenta els costos laborals, al costat de la pressió derivada de l'Impost de Societats, que també resulta elevada.
Així doncs, la fiscalitat marca de manera decisiva els costos d'autònoms i negocis. És més, apunta CEPYME que els negocis espanyols contribueixen als ingressos públics per damunt de la mitjana de la UE, i que Espanya lidera la pressió tributària sobre el patrimoni. El marc fiscal, l'anomenat esforç fiscal (pressió fiscal normalitzada en funció de la renda) resulta decisiu per a incrementar o no incrementar l'activitat i mantindre el negoci.
Abans de res això, la Confederació Espanyola de la Petita i mitjana empresa ha plantejat una sèrie de demandes perquè els grups parlamentaris les tinguen en compte en el context de negociacions polítiques sobre la conformació del futur Govern. Demandes que porten implícites possibles solucions i que són les següents:
Reduir la pressió fiscal i promoure l'estalvi i l'atracció de la inversió.
Disminuir les cotitzacions socials, que comporten una major conseqüència en els xicotets negocis a causa de la seua reduïda grandària i el major pes dels costos laborals.
Promoure un sistema tributari eficient, que minimitze la càrregues que afecten especialment aquest tipus de negocis i autònoms. En concret, ha de simplificar-se l'Impost de Societats.
Promoure un marc fiscal que no penalitze la competitivitat d'autònoms i xicotets negocis respecte de les seues homòlogues europees. Han d'eliminar-se els impostos que no existisquen o siguen minoritaris en el nostre entorn.
Evitar que la fiscalitat obstaculitze la inversió al nostre país.
Actualitzar el marc dels incentius fiscals al R+D+i i garantir la seguretat jurídica en les deduccions fiscals per innovació tecnològica.
Limitar la implantació de noves càrregues fiscals de caràcter mediambiental i articular un marc fiscal comú en aquest àmbit per a totes les comunitats autònomes. En aquest sentit, urgeix l'arribada a un acord perquè l'Estat done forma a aquests impostos i, posteriorment, els cedisca a les comunitats mediant una certa flexibilitat normativa.
Massa càrregues burocràtiques per a pimes i autònoms
La Confederació s'ha centrat també en l'excés de regulació i de burocràcia, que suposa un obstacle per a generar nous ingressos i fer créixer el negoci. Aquest excés de “paperassa” administrativa implica importants costos de compliment. Així doncs i de la mateixa forma, ha posat sobre la taula una sèrie de punts que el nou Govern hauria d'abordar, i el qualifiquen d'urgent:
-Reduir les càrregues burocràtiques de l'Administració. Moltes normes agreguen nova burocràcia i tot això és un ròssec administratiu, sense tindre en compte la reduïda grandària de negocis i l'esforç que han de fer perquè no compten amb recursos suficients.
-Adequar les normes a la realitat dels autònoms i els negocis espanyols.
-Avaluar de manera realista les càrregues, obligacions i costos lligats a les noves normes. Per a no augmentar la càrrega burocràtica, caldria posar en pràctica de manera efectiva el principi “una més, (almenys) una menys”; és a dir, derogar una o més normes del mateix nivell per cadascuna nova.
-Aplicació efectiva del principi “una sola vegada”, perquè ciutadans i negocis comuniquen una mateixa informació, a qualsevol nivell de govern, solament una vegada.
-Fomentar les declaracions responsables per a agilitzar l'obtenció de permisos.
-Evitar que la normativa faça que els negocis espanyols competisquen en desigualtat de condicions enfront de la resta del món i, especialment, respecte als de la Unió Europea. Per exemple, en l'àmbit de la sostenibilitat, autònoms i petites empreses es veuen obligades a assumir en solitari importants inversions per a complir amb uns estàndards legals que resulten elevats, quan en altres països es pot arribar a això amb ajudes, pel fet que les obligacions exigides són menors.
-Impulsar la coherència normativa i reforçar la qualitat legislativa. La pèrdua de qualitat de la norma ha resultat un problema creixent que juga en contra de la seguretat jurídica que necessita cada negoci.
-Modernitzar l'administració de Justícia. A la proliferació de tanta normativa, se sumen els retards i col·lapses de l'administració de Justícia quan es judicialitzen unes certes qüestions.
Més informació
Font: autonomosyemprendedor.es
