En un context geopolític polaritzat, algunes empreses estan reduint els seus esforços per avançar en sostenibilitat. No obstant això, més enllà de la seua obligatorietat, la sostenibilitat és hui més que mai un factor estratègic essencial per al creixement i la resiliència empresarial.
Als Estats Units, el triomf del govern republicà sembla haver identificat la sostenibilitat com un dels obstacles per al desenrotllament socioeconòmic, degut probablement a consideracions ideològiques més que a evidències de mercat. En este sentit, ha emés recentment diverses ordes que impacten negativament en l'energia eòlica, la promoció de la diversitat i la igualtat, i la permanència dels EUA en l'Acord de París, entre altres mesures.
A Europa, paral·lelament, la Comissió Europea va presentar al febrer d'este any dos propostes per a simplificar les obligacions de reporte en sostenibilitat. Una d'elles proposa retardar dos anys l'aplicació de la *Corporate *Sustainability *Reporting *Directive (*CSRD), coneguda com “Proposada Stop *the *clock”. L'altra, denominada “Proposada *Substantive *proposal”, busca reduir l'abast de les empreses subjectes a la *CSRD, elevant els llindars d'aplicació a grans empreses amb plantilles mitjanes superiors a 1.000 empleats. És una dinàmica d'acció-reacció.
No negaré que no ho recordaré com un dels millors dies professionals de la meua vida, i segurament de molts, però amb una perspectiva més calmada, estic convençut que és un moviment estratègic necessari davant el nou context geopolític, la sobre-regulació prevista a Europa en matèria de sostenibilitat i les grans dificultats que enfronten les organitzacions per a complir en el curt termini.
Amb el rellotge detingut, ja veurem com acaba, però és important recordar que la regulació actua com un catalitzador, encara que no és el principal motor de la transformació empresarial. La pressió social i dels grups d'interés sobre temes de sostenibilitat seguix en augment. Els fons d'inversió sostenibles, recolzats per la seua rendibilitat, han crescut de manera exponencial en els últims anys, encara que recentment a un ritme més lent en uns certs mercats, per raons evidents. Els consumidors i empleats exigixen cada vegada més transparència i responsabilitat a les empreses amb les quals interactuen. Va ser precisament en resposta a estes demandes que van sorgir tant l'antiga -si bé encara vigent- Directiva sobre Informació No Financera (*NFDR) com la *CSRD.
És important no oblidar que les principals grans empreses –i moltes de menor grandària– porten aplicant criteris de sostenibilitat des de molt abans de l'existència d'esta normativa. Les raons continuen sent les mateixes: la sostenibilitat està intrínsecament lligada al negoci. Incorporar criteris sostenibles en l'estratègia empresarial permet anticipar i gestionar millor els riscos, així com aprofitar les oportunitats derivades d'un model més eficient i amb capacitat per a generar valor, no sols per als accionistes, sinó també per a tots els grups d'interés. Com més gran és el valor generat, major és la capacitat d'atraure, reconéixer i guanyar la confiança dels grups d'interés cap a l'organització i la seua marca. Dit d'una altra manera, gestionar la sostenibilitat enfortix els vincles empresarials, beneficiant al negoci.
La regulació, per descomptat, ha d'establir regles bàsiques de mercat. No obstant això, complir amb les normes no constituïx un element diferenciador. En este sentit, normes com la *CSRD no han d'entendre's únicament com una obligació o estructura de reporte, sinó també com un marc de gestió empresarial que promou una presa de decisions més informada i una planificació estratègica sòlida. Igual que les dades financeres, les dades de sostenibilitat han de convertir-se en ferramentes de gestió, i no en una fi en si mateixos.
Independentment dels canvis reguladors a curt o mitjà termini, les empreses que queden fora del nou llindar proposat per la *CSRD continuaran tenint obligacions –encara per definir– com a part integral de la cadena de valor de les grans empreses.
Més enllà de la normativa, les empreses que integren la sostenibilitat en la seua estratègia tindran més oportunitats de generar valor dins i fora de l'organització, ja siga accedint a fonts de finançament i nous mercats o guanyant-se la confiança dels grups d'interés. El camí cap a la sostenibilitat és irreversible. Amb les negociacions encara en marxa, les organitzacions han d'actuar proactivament per a estar preparades tant per a les normatives aplicables com per a les demandes del mercat.
Continue creient que, en el futur, les empreses seran responsables o no seran empreses. Este alt en el camí és una pausa necessària per a agafar impuls.
La realitat és que la societat, i especialment les generacions més jóvens, estan fermament compromeses amb la sostenibilitat. Estes generacions lideraran la inversió, finançament, administració i gestió d'organitzacions i, en última instància, establiran les regles del mercat. Llevat que les enquestes esmenten de manera sistemàtica, és clar que el model econòmic del futur està basat en la sostenibilitat.
Perquè la sostenibilitat no es tracta només de complir amb la normativa, sinó de resiliència i negoci.
Fuente: cincodias
Més informació
