Amb els tractors bloquejant carreteres des de fa setmanes, els ministres d'Agricultura europeus van decidir este dilluns “flexibilitzar” diverses exigències ambientals a l'hora que els agricultors reben fons públics. Es tracta de “convertir en voluntàries quasi la mitat de les obligacions ambientals de les ajudes de la Política Agrària Comuna”, segons traduïx la Coalició Per una altra PAC.
Les mesures que es rebaixen tenen a veure amb el guaret, la cobertura vegetal dels camps i la rotació de cultius. Estes buscaven atallar la pèrdua de sòl fèrtil –que acuita a Europa i Espanya– i frenar la seua degradació, és a dir, contindre la desertificació que avança de sud a nord espentada pel canvi climàtic. El 74% del territori espanyol “és susceptible de desertificació”, calcula el Ministeri de Transició Ecològica. A més, també estaven destinades a alleujar la necessitat d'aplicar fertilitzants i afavorir el control de plagues sense usar pesticides, a més de la proliferació de pol·linitzadors.
El Ministeri d'Agricultura va eixir satisfet de la trobada a Brussel·les. “La Comissió Europea ha entés la necessitat de flexibilitzar les Bones Condicions Agràries i Mediambientals” que condicionaven les subvencions de la PAC, segons afirmava en un comunicat. Este moviment va arribar només 24 hores abans que l'Europarlament aprovara per estret marge la Llei de Restauració de la Naturalesa amb el PP i l'extrema dreta en contra per a alinear-se amb les protestes del sector primari i un text rebaixat per a apaivagar als agricultors.
“El missatge que es llança és que, a la mínima, se cedix”, reflexiona el doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en desertificació Jaime Martínez *Valderrama. “I, en fer-ho, es tornen a situar com dos enemics irreconciliables al medi ambient i l'agricultura. Eixe és el gran error de fons, perquè el que ha de veure's amb estes actuacions és que no es tracta només d'una qüestió ambiental, sinó que són bones per a l'agricultura. El que passa és que necessiten un temps per a fer-se efectives”.
Amb tot, els Estats membres van acordar suspendre mesures concretes pensades per a afrontar problemes concrets.
Què es “flexibilitza”?
S'anul·la l'obligació (per a rebre diners públics) de deixar una “cobertura mínima de sòl en períodes sensibles”. Es tracta, bàsicament, que en eixe sòl durant uns mesos hi haja un mínim ecosistema perquè creix alguna cosa. Un exemple visual: els olivars o *almendrales que ocupen llomes (en pendent), haurien hagut de comptar amb eixe mantell vegetal d'octubre a març en lloc de presentar carrers polits sense res entre les fileres d'arbres.
L'objectiu de fer això és “evitar sòls nus”. Per què? Perquè són pastura de, per exemple, l'erosió causada per l'escorrentia d'aigua. “El cas de l'erosió és molt palesa: si deixes la cobertura vegetal estàs ajudant a l'agricultura perquè defens el sòl de l'acció de la pluja”, explica Martínez *Valderrama. “La relació entre agricultura i la desertificació a Espanya és directa, ja que molts dels escenaris de degradació del territori es donen en estos paisatges”, abunda l'investigador de la Universitat d'Alacant.
Les pràctiques agrícoles estan tan relacionades amb la pèrdua física de sòl i, per tant, l'entrada de la desertificació, que el sòl agrícola s'està perdent a Espanya tres vegades més que el forestal, segons l'Estratègia Nacional contra la Desertificació. En mitjana, una hectàrea de superfície de cultiu es queda sense 30 tones de sòl a l'any, mentres que en el terreny forestal es calcula una pèrdua de 10 tones.
Més informació: Més informació
Font: eldiario.es
