El salari mínim interprofessional de 1.184 euros suposa el 61,8% del sou mig net de jornada completa, segons els càlculs del Servici d'Estudis de CEPYME, amb el que supera el llindar del 60% de la remuneració mitjana suggerit per la Carta Social Europea en el qual el Govern justifica el seu augment acumulatiu, del 80,7% des de 2016.
A més, la pujada del SMI a 1.184 euros en 14 pagues col·loca a Espanya com el país de la UE amb el salari mínim més costós en relació amb la productivitat, segons l'últim informe Salaris, repercussió de la pujada del SMI, elaborat pel servici d'Estudis de CEPYME.
L'augment sostingut dels costos laborals derivat de les pujades acumulatives del SMI té un impacte diferent segons la grandària de les empreses, els sectors i el territori.
Desconsideració amb la grandària del 99% de les empreses espanyoles
La pujada del SMI afecta més a les pimes, més intensives en assalariats de remuneracions baixes, situació concorde a la menor productivitat d'estes companyies.
En les micro i petites empreses, que suposen el 99% del teixit productiu espanyol, el nou SMI de 1.184 euros suposa el 70% del salari mig ordinari de jornada completa. A més, en ampliar-se la bretxa entre salaris i productivitat, els costos laborals són més onerosos per a les empreses de menor grandària. L'informe del servici d'Estudis de CEPYME reflectix que l'esforç addicional vinculat al SMI de les empreses més xicotetes arriba quasi al 30%.
Una prova del perjuí de les pujades acumulatives del SMI en les pimes és l'evolució de l'ocupació en les microempreses, que ha pujat en un 0,9% des de finals 2018 enfront del 12,9% que podria haver pujat de prosseguir les tendències d'augments de contractació en la dinàmica anterior, segons l'informe del servici d'Estudis de CEPYME. Mesurat en llocs de treball, el càlcul suposa que la microempresa ha deixat de crear 350.000 ocupacions per la repercussió del SMI.
Sectors intervinguts
D'altra banda, com ve reflectint l'informe anual de salaris del servici d'Estudis de CEPYME, la imposició d'un salari mínim creixent suposa la pràctica intervenció d'alguns sectors -com el comerç i l'hostaleria- en els quals la gran majoria dels assalariats se situen en rangs d'SMI.
A més, l'augment del SMI ha sigut desproporcionat a l'evolució de la facturació i la productivitat, arribant al punt d'haver pujat des de 2018 el doble que les vendes del comerç minorista i més del triple que les vendes registrades pels negocis amb un sol establiment.
L'impacte per sectors també és desigual, existint diferències de més de 20 punts percentuals entre la relació que el mateix SMI suposa per a les petites empreses de servicis i les grans empreses industrials.
Més informació Més informació
Font: cepymenews.es
