Però la realitat és que en el millor dels casos les decisions es prenen sobre la base de dades que estan *desactualizados. En altres sobre la base d'intuïcions i en el pitjor d'ells en les dades que ens agradaria tindre, però que no hem arribat a aconseguir. En la major part dels casos simplement no tenen una eina que els permeta analitzar les dades per a poder decidir sobre la base d'ells.
Per a una empresa xicoteta al final existeixen una sèrie d'indicadors que ens mostren l'estat financer, passat, present i futur. Si parlem de qüestions com quant ens ha facturat determinat proveïdor és quasi com utilitzar una bola màgica. I clar d'aquesta manera és molt complicat poder negociar preus, per exemple.
En el cas que l'empresa dispose d'aquestes dades i analistes que ens ajuden a donar respostes, el problema és que no fem les preguntes adequades. O la urgència de temps. No és el mateix tindre una dada en segons que haver d'esperar que algú ens el calcule perquè no sabem com extraure'l.
En altres casos el problema és que les dades només estan disponibles per als caps, però la resta del personal acaba decidint en funció de la seua intuïció més que basat en una dada real. O han de demanar la informació al departament d'anàlisi que l'entregarà tard. I això a nivell operatiu és un problema.
Més informació
Font: pymesyautonomos.com
