El projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari -que està en este moment subjecte a les esmenes que introduïsquen els grups parlamentaris- ja perfila algunes de les noves obligacions que podria comportar per als autònoms i els negocis de l'hostaleria, la restauració o el comerç. Entre elles, es troba l'establiment d'una jerarquia de prioritats, que hauran de seguir per a establir el pla específic de prevenció de la pèrdua i el desaprofitament alimentari.
Este pla haurà d'establir un orde en el tractament dels aliments, o justificar la seua eventual alteració segons l'activitat de l'empresa, tant per "motius de sostenibilitat, qualitat alimentària, com a viabilitat tècnica o econòmica, entre altres”, va assenyalar a este mitjà l'associació de fabricants i distribuïdors AECOC, des d'on ja estan promovent un projecte dirigit a evitar el desaprofitament alimentari.
El text, aprovat inicialment pel Congrés al desembre i actualment al Senat, encara pot patir modificacions, si bé ja compta amb les línies mestres del pla de gestió que hauran de seguir les empreses, així com les sancions que es van establir en principi per a esta normativa.
Les empreses hauran d'establir un pla per a reduir el desaprofitament alimentari
El Govern va presentar el projecte de llei d'esta norma al Congrés dels Diputats per primera vegada en 2022. El text va tornar a emportar-se davant la Cambra Baixa al gener de 2024, i ara es troba en la segona fase de tramitació al Senat, després d'haver incorporat les aportacions parlamentàries. Després de la qual cosa el Congrés haurà de votar el text definitiu per a la seua entrada en vigor.
La llei serà d'obligat compliment per a tots els negocis que realitzen activitats dins de la cadena alimentària, ja siga la producció, la transformació, o la distribució d'aliments, així com per a l'hostaleria, la restauració i altres entitats i associacions de distribució d'aliments donats i de l'Administració.
De moment, entre les mesures més importants d'este projecte de llei cal destacar el pla que hauran d'elaborar les empreses per a previndre la pèrdua i el desaprofitament alimentari, ja que este haurà d'establir una jerarquia de prioritats per a gestionar el desaprofitament alimentari, com van apuntar des d'AECOC, si bé podrien quedar fora d'esta obligació les microempreses que ocupen a menys de deu treballadors, i les activitats de transformació, comerç minorista, distribució alimentària, hostaleria o restauració desenrotllades en establiments amb una superfície útil de venda al públic inferior o igual a 1.300 metres quadrats.
Què establix la jerarquia de prioritats que es preveu que hagen de complir les empreses?
Segons el text, els agents de la cadena alimentària hauran d'aplicar totes les mesures possibles per a previndre la generació de pèrdues i desaprofitament alimentari, “incorporant criteris de producció, compra i gestió racionals i basats en les necessitats concretes que impedisquen la generació d'excedents”. A partir d'ací, el text establix que estes actuacions han d'estar basades, en principi, a partir de la següent jerarquia de prioritats:
En primer lloc, atendre la prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, incorporant la transformació dels productes agraris o aliments que no s'han venut, però que continuen sent aptes per al consum humà, en altres productes alternatius per a consum humà.
En segon lloc, per als excedents que les empreses no hagen pogut evitar generar, seguir este orde de prioritat:
Procedir a la donació d'aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà.
En defecte d'això, dedicar els aliments a l'alimentació animal i a la fabricació de pinsos dins del corresponent marc regulador i en particular l'Orde Ministerial *APM 189/2018, de 20 de febrer.
A falta de totes les anteriors, emprar-los com a subproductes en una altra indústria.
En tercer lloc, gestió del reciclatge dels residus i obtenció de compost i digerit de màxima qualitat, o la seua valorització energètica mitjançant l'obtenció de biogàs o de combustibles.
Una altra de les novetats del text subjecta a modificació és la disposició final primera *pre *terdecies, que obri la porta al fet que, a fi d'evitar l'ús d'envasos d'un sol ús, els comerços minoristes d'alimentació la superfície de la qual siga igual o major a 400 metres quadrats incentiven en la seua àrea de vendes l'oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosa la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables.
Este punt obligaria també al fet que tots els establiments d'alimentació que venguen productes frescos, begudes, i aliments cuinats, accepten l'ús de recipients reutilitzables -bosses, *táperes, botelles, entre altres- adequats per a la naturalesa del producte i degudament higienitzats, podent ser rebutjats per autònoms per al seu ús si estan bruts o no són adequats. El comerç haurà d'informar el consumidor final sobre estes condicions de neteja i idoneïtat dels recipients reutilitzables.
