Ha arribat l'hora de la veritat. La prova de foc per a les petites i mitjanes empreses, el 99% del teixit productiu espanyol. Després de la hibernació de l'estat d'alarma, en la qual s'han menjat part del seu rebost, es posen en marxa multitud de negocis amb la incertesa com a companya. “El vertader problema arriba ara”, aprecia Luis *Aribayos, director d'Economia i Transformació Digital de *Cepyme, per a un 98% de pimes que han vist reduïts els seus ingressos després de l'assot del coronavirus, quasi la meitat per falta de demanda. Un 86% d'elles temen per la seua supervivència i més d'un 5% han tancat i declarat concurs per insolvència, segons l'últim baròmetre de la patronal, que recomana activar un pla de contingència que dibuixe diversos escenaris de demanda i preveja una armada de mesures per a respondre a ells.
Les grans empreses ja han incorporat aquests programes de xoc al seu dia a dia, no els queda una altra opció després de paralitzar-se els seus ingressos de la nit al dia, assegura Fernando de la Mora, director general per a Espanya i Portugal de la consultora Álvarez & *Marsal, especialitzada en reestructuracions. Però les pimes són una altra cosa. “Els plans de contingència en la petita empresa resulten complicats d'abordar perquè impliquen estructura i recursos”, justifica Fernando Santiago, president del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya.
Les pimes estan preocupades perquè la majoria no han incorporat a l'activitat al conjunt del seu personal ni pensen que el vagen a poder fer, i “estan gastant-se una dinerada a preparar les seues oficines i establiments per al nou escenari”, afig. Només en màscares i gels *hidroalcohólicos destinaran uns 800 euros mensuals per persona, analitza. El distanciament i el material de protecció pot traduir-se en un increment del 25% dels costos de personal i impactar un 7% en els marges, segons Álvarez & *Marsal. No obstant això, *Aribayos té clar que l'empresa que planifique, defense la seua tresoreria i protegisca la seua caixa eixirà reforçada d'aquesta situació.
A l'abril, el 51% de les pimes anava a recórrer als préstecs de l'ICO i a expedients de regulació temporal d'ocupació. “El ritme de producció de nou crèdit s'ha multiplicat per 15; només el programa de l'ICO representa el 25% del total, una barbaritat”, analitza el director general d'Álvarez & *Marsal, per a qui els 100.000 milions d'euros desplegats en una mesura sense precedents no han cobert totes les necessitats de liquiditat i caixa existents, que podrien ascendir a 200.000 milions.
Més informació
Font: elpais.com
