El Tribunal Suprem ha abordat de manera recurrent en els últims anys les clàusules abusives, principalment les que estableixen un sòl que impedeix a l'hipotecat beneficiar-se de les baixades de tipus, però hi ha certa controvèrsia sobre si, a més de particulars, poden reclamar les empreses.
Ja en 2013 el Ple de la Sala civil va declarar la nul·litat de les clàusules sol en els casos en els quals es produïra una falta de transparència, decisió que no tenia efectes retroactius i no suposava la devolució de les quantitats que ja hagueren sigut satisfetes. La decisió arribava una setmana després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (*TJUE) dictaminara que el règim processal espanyol sobre desnonaments era contrari a la normativa europea, i establia que no s'anul·laven les clàusules sol en els casos en els es complien els requisits de transparència respecte als consumidors.
No obstant això, tres anys més tard la justícia comunitària tornava a resoldre a favor dels clients i obligava el Suprem a reconéixer la plena retroactivitat en matèria de "sòls", la qual cosa suposava reintegrar al client les quantitats íntegres abonades de més des del moment en el qual va subscriure el crèdit. Això va forçar al Govern a adoptar un pla d'urgència que evitara el col·lapse judicial i que preveia la creació de jutjats especialitzats en conflictes de contractació hipotecària, vigents fins hui.
Posteriorment es va tornar a pronunciar sobre el particular, i en 2017 va decidir aplicar amb efecte retroactiu la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (*TJUE) que obligava els bancs a retornar les quantitats indegudament percebudes només des que van començar a fer efecte, en 2013.
La Justícia europea ha avalat, a més, en diferents ocasions la doctrina del Tribunal Suprem espanyol, i a l'agost de 2018 el *TJUE va recolzar la jurisprudència que considera abusives les clàusules "no negociades" d'un préstec que impliquen augmentar en més de dos punts el tipus d'interés d'aqueix crèdit.
Però cada cas és diferent, i si bé al març de 2020 el tribunal espanyol va avalar que les pimes pogueren també reclamar la *abusividad d'aquestes clàusules, com assenyalen des del bufet Navas & *Cusí, pocs mesos després va dictar una sentència en sentit contrari.
Al març del passat any el Tribunal Suprem va anul·lar la clàusula sol d'un préstec hipotecari subscrit per una parella per a finançar la compra d'una llicència de taxi, en valorar que ni el banc va entregar la fitxa amb els detalls de finançament ni el notari va avisar "específicament" de l'existència de tal condició. Llavors, el Suprem va aclarir que el fons de l'assumpte no es basava en si el contracte va superar els controls de transparència i *abusividad, requisits que només poden ser aplicats a consumidors, no a professionals, i va constatar que el client no va ser informat dels detalls del contracte.
Més informació
