Les petites i mitjanes empreses, pràcticament tot el teixit productiu espanyol, encaren l'any recentment començat amb esperances i també amb preocupacions. Entre les primeres es poden anotar la previsible baixada gradual, o si més no la moderació, de la inflació i dels tipus d'interés i la formació d'un nou Govern, la qual ha acabat amb la incertesa política. Entre els temors, es troben problemes no resolts en 2023 i altres nous.
La preocupació més apressant per a les pymes continua sent l'accés al finançament i els seus costos. “Els crèdits bancaris continuen sent cars i la seua concessió rigorosa perquè les entitats mostren i continuaran mostrant cautela”, assegura Francisco Vidal, director d'economia i polítiques socials de la Confederació Espanyola de la Petita i mitjana empresa (*Cepyme). “La pujada dels costos financers és la principal dificultat per a les empreses i això està produint un alt nivell d'endeutament (elevat per a un 24% de les empreses)”, sosté el director general de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), Gregorio *Izquierdo. “Les pymes necessiten més finançament bancari que les grans empreses. Ací està, a més, la possibilitat que en 2024 el Banc Central Europeu actue amb un cert retard a l'hora de baixar els tipus d'interés, amb el que la conseqüència és un encariment en termes reals del finançament que es necessita. Per a les petites i mitjanes empreses és molt problemàtic, perquè els seus preus de venda no creixeran tant”, precisa Raymond Torres, director de conjuntura de *Funcas.
El 24% de les companyies té un endeutament elevat, segons dades del IEE
En definitiva, un maldecap heretat de l'any anterior que porta a una espiral, en alguns casos, de deute. “Jo ara mateix estic demanant crèdits per a pagar les ja comandes fa mesos i així vaig fent no sé fins quan”, declara José María Díaz *Torrell, empresari que embene productes informàtics a Galícia, i que compta amb un empleat.
Un aspecte que ha de millorar sense demora enguany és el de la inversió. Segons Esquerre, esta se situa encara “molt per davall dels nivells previs a la pandèmia”. I un altre nuvolot que ha de superar-se és l'afebliment de les exportacions, que han sigut un motor econòmic molt valuós fins a mitjan 2023 i a les quals es dediquen quasi 190.000 empreses, segons dades de 2022 de l'Institut de Comerç Exterior (*Icex), en el seu major partix pymes. “Una expectativa en 2024 serà si es recuperaran els mercats europeus als quals exportem, que des de mitjan any passat s'han afeblit”, subratlla Torres. Este analista aclarix que les pymes que embenen a l'exterior han compensat l'atonia exportadora amb l'augment del consum nacional, “però en estos mesos no creiem que la demanda interna vaja a tindre el mateix dinamisme que fins ara”.
La inversió empresarial està encara per davall dels nivells previs a la pandèmia
Esquerre apunta que “les empreses estan percebent un descens de la seua facturació i s'ha observat una pausa en el procés de *desinflación, tant en els costos de producció com en els preus de venda. L'activitat s'ha vist afectada pel repunt dels costos energètics i pels problemes, cada vegada majors, de disponibilitat de mà d'obra, qualificada o no”.
Per al director de conjuntura de *Funcas i per al IEE, sobre l'horitzó planeja una altra preocupació: que els conflictes a Orient Mitjà i en la mar Rojo provoquen problemes en la cadena de subministraments i de matèries primeres. Els retards en les arribades afecten, sobretot, a aquelles pymes que assortixen a empreses més grans, però també a negocis que importen articles d'Orient on els compren més barats que a Espanya. Així li ocorre a Victoria Granados, propietària al costat de la seua germana de diverses botigues de roba a Madrid, que s'assortixen en part de mercaderia asiàtica. “De moment, no he tingut problemes de proveïment, però la meua germana i jo ens passem el dia pendents de les notícies”, es lamenta.
Un assumpte que també té en suspens a no poques pymes amb treballadors al seu càrrec des que va començar l'any és saber quant pujarà el salari mínim interprofessional (SMI), increment actualment en negociació. Des de fa cinc anys, ha augmentat un 47% (un 30,7% ajustat a la inflació) i en estos moments està sobre la taula una pujada del 4% sobre els 1.080 euros en vigor. *Cepyme quantifica en un 75% l'elevació de mitjana del cost salarial per a les petites i mitjanes societats.
Per a Vidal, un problema típic de les pymes que continuarà, i amb intensitat, en 2024 és el de la morositat. “El període mitjà de pagament va augmentar fins als 82 dies en el tercer trimestre de 2023 després de quatre descensos consecutius. Són 22 dies més del límit legal, que és de 60 dies”. Els impagaments són una gran preocupació. Torres matisa que “el que està passant és que hi ha retards en els pagaments, si bé la morositat cap als bancs no és tanta perquè s'ha reduït la demanda de crèdit, a l'ésser estos més cars i difícils d'aconseguir”.
Normativa fiscal
La formació d'un nou Govern ha alleujat en part al teixit empresarial del país, ja que posa fi a un període d'inactivitat i d'incerteses. El director de conjuntura de *Funcas assenyala que “l'alleujament s'està entelant” perquè hi ha un element molt important sense solucionar: l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2024. “L'existència de comptes públics és vital perquè en elles es fixen directrius econòmiques, ajudes i subvencions, terminis i, sobretot, novetats fiscals. A qualsevol empresari li interessa saber com més prompte millor quin serà la normativa tributària”. O si es prorroga la de l'any anterior.
S'espera l'aprovació dels Pressupostos de l'Estat per a saber a què atindre's
El director d'economia de *Cepyme és de la mateixa opinió. “Em preocupen molt les sorpreses i, especialment, en fiscalitat verda”, manifesta. I agrega que en l'acord de Govern entre PSOE i Sumar apareix la possibilitat d'aprovar noves figures que promoguen “la millora de la salut” dels ciutadans.
Vidal recorda que, en matèria mediambiental, les pymes “estan vivint un degoteig continu de regulacions tant de la Unió Europea com nacionals. En alguns casos són canvis xicotets, però concorren amb uns altres”.
Un exemple per a este economista és el reglament europeu sobre emissions de vehicles de transport de passatgers i mercaderies. Esta norma fixa la responsabilitat del productor en l'àmbit mediambiental. Vidal indica que ja s'està parlant, a propòsit d'este assumpte, d'un tractament quaternari d'emissions i contaminació, “quan encara no s'ha acabat d'implantar el tractament terciari. El quaternari es referix a la microcontaminació i els microplàstics, entre altres elements. Es tracta de fer unes inversions enormes en tractament d'aigües residuals i, a més, moltes empreses no tenen la tecnologia adequada per a afrontar-ho”. L'afectació a la pyme d'exemples com este es produïx, sobretot, en les quals servixen a les grans companyies i formen part de la cadena de valor com a subministradores de béns i servicis.
Hi ha temor al fet que l'acord amb Sumar supose més tributs de caràcter mediambiental
De moment, ja es coneixen algunes novetats fiscals, com la rebaixa del 10% al 5% de la reducció del rendiment net d'estimació objectiva de l'IRPF, popularment coneguda com a règim de mòduls, pel qual tributen uns 400.000 autònoms a Espanya.
Cotitzacions
Igualment, se sap que des del passat 1 de gener s'han incrementat les cotitzacions socials. En virtut de l'aplicació del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (*MEI), que substituïx al factor de sostenibilitat aprovat en 2013, i amb l'objectiu de sostindre el sistema públic de pensions, les bases de cotització a la Seguretat Social per contingències comunes han crescut del 0,5% al 0,58% en les quotes de l'empresari i del 0,1% al 0,12% en les quotes dels treballadors per compte d'altri.
I en *Cepyme subratllen que el Consell de Ministres del passat 19 de desembre va aprovar un “impost complementari” per a aquelles empreses o grups d'empreses multinacionals que facturen més de 750 milions d'euros a l'any amb la finalitat que les que no arriben a pagar el 15% de l'impost de societats arriben a este tipus mínim aplicat sobre el seu resultat comptable.
L'aplicació d'este nou tribut “recau en les empreses tractores de les pymes i resten competitivitat i inversió a tota la cadena de valor”, recalca Francisco Vidal.
Més informació
Font: cincodias.elpais.com
