Juan Ramón *Rallo (Benicarló, Castelló, 1984), un dels analistes econòmics de referència a Espanya, director de l'Institut Juan de Mariana, analitza l'impacte del *Covid-19 a Castelló i repassa els encerts i errors del Govern per a contindre la pandèmia. La conclusió del també professor d'Economia en la Universitat Francisco *Marroquín (*OMMA), en la *IE *Univesity i en la *IE *Business *Scholl és clara: mentre no s'atalle l'emergència sanitària, qualsevol pla per a reactivar l'economia serà insuficient. Castelló afronta, en la seua opinió, un risc real de paràlisi.
La crisi de 2008 es va basar en l'estructura del sistema que es va enfonsar. Les dificultats econòmiques actuals es deriven del *Covid-19. Hi ha marge perquè la situació no derive en una recessió?
A recessió segur que anem. Però no és que les empreses estigueren ara malament, com va succeir en 2008, sinó que el problema ens ha vingut de fora i ens ha obligat a per al motor. Si la crisi sanitària es detinguera prompte, tindríem una crisi en V o en O, les empreses i els treballadors tindrien capacitat per a remuntar perquè la base de l'economia era sòlida. Ara bé, si pares el motor massa temps, es pot interrompre la cadena de pagaments entre empreses, i entre empreses i treballadors, i això pot provocar impagaments, erosionar el sistema financer i reproduir-se un escenari similar al de 2008.
De què depén que aqueix motor al qual al·ludia no es pare?
Del ràpid que superem la crisi sanitària. El Govern està intentant posar algunes salvaguardes, que no són les més encertades perquè està intentant bàsicament de rescatar-lo tot i no és aquest el camí. No es pot tindre durant molt de temps a tota l'economia amb càrrec a l'endeutament públic i si no es reactiva prompte l'economia, aquelles empreses que no tinguen liquiditat faran fallida. Reconstruir tot això requerirà després de molt de temps.
Per tant, mentre la crisi romanga, cap mesura podrà reactivar l'economia.
Efectivament, les mesures que ha adoptat aquest Govern i uns altres, van encaminades al fet que el sistema aguante mentre es resol la crisi sanitària, però no esperem que l'economia, encara amb totes aquestes mesures, vaja a poder aguantar mig any o un any, si l'activitat està parada.
Com assumirà l'Estat la injecció de tanta liquiditat? Depén tot d'Europa?
Ara mateix si Espanya acudira en solitari a finançar-se als mercats probablement no ho aconseguiria, o ho aconseguiria a tipus d'interés molt més alts, en un escenari similar al que va ocórrer en 2012 o 2013. Per què, no obstant això, ens continuem finançant? Perquè tenim el suport d'Alemanya darrere, al final, estem utilitzant el crèdit alemany, però aquest s'acabarà també en algun moment. Primer, perquè no és infinit i, segon, perquè Alemanya també ho necessitarà en algun moment. El prioritari no són les mesures econòmiques, que poden estar millor o pitjor dissenyades, jo personalment haguera aplicat unes altres, però arribats a aquest punt, el prioritari és acabar amb la crisi sanitària i reactivar l'economia.
Més informació
Font: elmundo.es
