Tots recordem el xoc que per a les empreses espanyoles va suposar el tancament del crèdit per part de les entitats financeres. O no... perquè aquests fets van començar fa deu anys i semblen llunyans, especialment quan el crèdit bancari sembla normalitzat i segons les enquestes, el finançament no és ja la primera preocupació de les pimes espanyoles, com fa cinc anys.
La nostra memòria és fràgil, o millor, les nostres prioritats quotidianes a vegades ens impedeixen una reflexió assossegada sobre el que ha passat i que podem fer per a previndre situacions semblants. I és que en les crisis podem sucumbir o sobreviure, però sempre hauríem d'aprendre. Hui tenim finançament empresarial abundant, encara que ja hi ha signes que en la mateixa mesura que l'economia es desaccelera, repunta la morositat i apareixen indicadors de canvi de cicle, es va complicant una mica més disposar del finançament que necessiten les empreses.
En aquests anys, el panorama bancari a Espanya ha canviat de forma radical. Van desaparéixer les caixes i es va concentrar de forma extraordinària el poder de mercat de les més importants. Així, si en 2007, les primeres 5 entitats concentraven el 49% del finançament, en 2017 les cinc primeres van concentrar el 82% del crèdit.
Això, en un país on la pràctica totalitat del finançament és bancària, pot ser una bomba de rellotgeria. Tots tenim en la ment casos en els quals el banc va cancel·lar abruptament línies de crèdit, sense més explicacions i el que ocorre quan et trobes sense finançament i no pots atendre pagaments. Com sabem, allò va resultar tràgic per al país. Encara que no ens posem dramàtics, parlant de bombes, la qual cosa clarament representa és un risc.
Continuar llegint Més informació
Font: cincodias.elpais.com
