El salari mínim ha pujat a Espanya de manera desproporcionada a altres països de la UE i ha impedit la creació de desenes de milers de llocs de treball, perjudicant sobretot les dones. Ara, a més, dificultarà la pujada de sous que estan negociant els sindicats amb els empresaris, perquè ha deixat a les pimes en una situació molt delicada. Així carrega la principal patronal de petites i mitjanes empreses espanyoles, *Cepyme, contra la decisió del Govern de pujar les rendes als quals menys guanyen.
En un informe publicat aquest dilluns, l'organització afirma que l'augment consecutiu del salari mínim ha evitat la creació de 161.000 llocs de treball en els últims sis anys (2016-2021). «La creació d'ocupacions elementals es va desaccelerar fortament», afirma, i més entre dones i treballadors no qualificats i/o sense experiència. De manera exponencial si s'uneixen tots dos factors.
Alhora, si el salari mínim haguera «crescut de manera moderada, com en el trienni anterior» -no especifica a quin ritme- «es podrien haver creat 131.600 ocupacions elementals més». I va més enllà: l'últim increment a 1.000 euros ha posat «en risc desenes de milers d'ocupacions», resultant «especialment onerós» per a les petites empreses principalment perquè no ha tingut en compte «el context econòmic».
«L'elevat i continuat increment del salari mínim estimula el reemplaçament de llocs de treball elementals per maquinària i/o robots, podent
tindre, com a conseqüència imprevista, un increment permanent de la desocupació de llarga duració», vaticina la patronal.
Una de les principals crítiques de *Cepyme és que des de 2016 Espanya haja incrementat el salari mínim un 52,6% (de 655 euros en 2016 als 1.000 euros de 2022) enfront de l'increment menor del 15% que ha experimentat a Alemanya, França i Holanda. Així mateix, recorda que Suècia, Itàlia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia i Xipre no tenen SMI.
Més informació
Font: elindependiente.com
