En els últims anys s'han anat encadenant diferents sentències del Tribunal Suprem i aclariments de la Direcció General de *Tributas que amplien les possibilitats que tenen els xicotets negocis per a aplicar gastos en el seu Impost de Societats i reduir així la factura fiscal. Molts d'estes fallades, a més, aclarixen la manera en la qual es poden aplicar les desgravacions i fins i tot el seu termini de prescripció, entre altres novetats per a 2025.
El pròxim 1 de juliol arrancarà la campanya de l'Impost de Societats. La majoria dels negocis, exceptuant alguns que, per exemple, s'hagen dissolt a mitat de l'any anterior, hauran de presentar esta declaració en els 25 primers dies de juliol.
Com cada any, les pimes es pregunten quins gastos sí i quins no podran deduir-se en esta declaració. Al marge de les novetats en els tipus a pagar, que seran més reduïts enguany per a les empreses més xicotetes i especialment les micropimes, també hi ha altres canvis que podrien reduir la factura fiscal dels negocis.
Segons va explicar María *Orea, assessora fiscal i fundadora del teu Pla Fiscal, enguany els xicotets negocis podran deduir-se més gastos que venen de sentències d'exercicis anteriors: des dels sous dels seus administradors, fins a "Les més importants són les sentències del Suprem que flexibilitzen els criteris per a deduir els gastos de retribucions d'administradors, un debat que ha durat 30 anys. Però a més, este 2025 s'aplicaran altres novetats importants en incentius: des de la reserva de capitalització fins a les ajudes per la DANA".
Nous gastos i altres novetats en 2025 per a les pimes en l'Impost de Societats
La normativa de l'Impost de Societats és una de les més flexibles ja que permet als negocis deduir desenes de gastos. No obstant això, a l'hora de la veritat, Hisenda rebutja qualsevol deducció que no estiga directament relacionada amb el negoci i exigix una estricta justificació del gasto. A vegades fins i tot denega automàticament la desgravació de gastos com ara els sous dels administradors i consellers, els menjars, les targetes de visita o els regals a clients, per considerar-los "liberalitats".
Gràcies a les últimes sentències del Tribunal Suprem que es recopilen a continuació, s'ha ampliat la llista de gastos deduïbles que podran incloure els xicotets negocis en la seua declaració de l'Impost de Societats. A més, hi ha altres novetats per a enguany que també faciliten o milloren els incentius fiscals per als xicotets negocis.
Novetats en els incentius fiscals per a xicotets negocis en 2025
Segons va explicar María *Orea, assessora fiscal i fundadora del teu Pla Fiscal, a part de les sentències que s'han anat *encadando en els últims anys i que han ampliat la llista de gastos deduïbles per a les pimes, hi ha altres novetats que també poden reduir la factura fiscal dels xicotets negocis.
En primer lloc, es millora l'incentiu de la reserva de capitalització, que afavorix la reinversió en la pròpia empresa. "Això és, permet restar a la base imposable un 15% de l'increment sobre els fons propis experimentat des de l'exercici anterior. És a dir, sobre el que ha crescut l'empresa a nivell patrimonial. Eixe 15% es resta de la base imposable, que abans era un 10%. Això sí, amb l'exigència que es mantinga eixa reserva durant tres anys com a mínim -que abans eren cinc", va apuntar Oreja.
D'altra banda, amb l'aprovació del Reial decret llei 6/2023, els negocis podran augmentar les seues deduccions per donatius a entitats benèfiques. En concret, per a esta campanya s'incrementa el percentatge de les donacions que tenen dret a deduir de la quota íntegra, el 40% de la base de la deducció.
Si durant els dos exercicis immediatament anteriors s'hagueren realitzat donatius a una mateixa entitat per import igual o superior, el percentatge passarà a ser del 50%, amb el límit màxim en el 15% de la base imposable en el període impositiu de 2024.
A més, enguany s'activen els límits suprimits pel Tribunal Constitucional en la seua sentència de gener de 2024, de compensació de les bases imposables negatives per als negocis la xifra de negoci dels quals supere els 20 milions d'euros.
Els contribuents els períodes impositius dels quals s'inicien a partir d'1 de gener de 2024 que tinguen una xifra de negoci entre els 20 i els 60 milions d'euros, el límit per a compensar les bases imposables negatives serà del 50% de la base imposable de l'exercici.
Deducció del sou de tots els socis, fins i tot sense estar arreplegat en els estatuts
La deducció del sou dels socis d'una empresa en l'Impost de Societats ha sigut una de les batalles més llargues entre els negocis i Hisenda. En un principi, l'Agència Tributària denegava automàticament qualsevol deducció com a gasto del sou d'un soci, fins i tot si era treballador.
Després de diverses sentències del Tribunal Suprem es va aconseguir que s'incloguera com a deduïble el sou dels socis d'una empresa sempre que foren treballadors i no administradors. No va ser fins a 2023 quan es va aconseguir també que Hisenda canviara de criteri i admetera com a deduïble fins i tot el salari dels administradors i socis majoritaris.
Així ho van comunicar des del Poder Judicial, on van considerar que les dos sentències del Suprem van asseure doctrina i "permetran a milers de petites i mitjanes empreses, deduir en el seu Impost de societats, les retribucions abonades als seus socis treballadors".
Finalment, diverses sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Econòmic Administratiu van establir en 2024 que, a més, el sou dels administradors i consellers és deduïble encara que no s'haja establit en els Estatuts de la Societat.
Precisament el fet de no estar establit en els estatuts era un dels arguments que més utilitzava el Suprem per a invalidar la deducció dels salaris en l'Impost de Societats.
La deducció dels gastos mal comptabilitzats no prescriu
En 2024 el Tribunal Suprem també ha establit una nova doctrina en la qual permet als xicotets negocis deduir-se en l'Impost de Societats els gastos que van oblidar comptabilitzar en anteriors exercicis, encara quan ja hagen prescrit.
La sentència 518/2024 del Tribunal Suprem va resoldre recentment una de les qüestions més controvertides a l'hora d'aplicar una deducció l'Impost de Societats. "La normativa d'este impost diu clarament que les societats poden deduir-se com a excepció un gasto que van oblidar comptabilitzar en l'exercici en el qual s'havia generat. És a dir, quan s'havia realitzat i emés la factura. Això sí, sempre que, comparant les dos declaracions, l'aplicació d'esta deducció no supose pagar menys imposats", va explicar Pablo G. Vázquez, de GVA assessores, expert fiscalista especialitzat en deduccions.
La clau ací, segons va apuntar Pablo G. Vázquez, és determinar si el negoci tenia dret a deducció quan està complint l'article 11.3 de l'Impost de Societats en comptabilitzar tard un gasto i incloure'l en la seua declaració, encara quan ja ha prescrit. "El que argumenta el Suprem és que esta norma no parla de prescripció en cap moment, per la qual cosa l'únic requisit per a comptabilitzar i deduir tard este gasto seria que no supose tributar menys".
Deducció dels interessos dels ajornaments tributaris en l'Impost de Societats
El Tribunal Suprem va resoldre també que els interessos de demora estan correlacionats amb els ingressos, perquè estan connectats amb l'exercici de l'activitat empresarial i han de ser deduïbles en l'Impost de Societats com quasi qualsevol altre gasto que puga suportar l'autònom en l'exercici de la seua activitat.
En un principi, l'Administració justificava que, si es permetia deduir estos interessos, la qual cosa realment s'estava fent era desvirtuar el caràcter indemnitzatori d'estos interessos, que servixen per a rescabalar al Fisc pel retard del contribuent.
No obstant això, el Suprem diferència entre la naturalesa dels interessos de demora, i la de les multes i sancions que se li imposen als negocis, que en cap cas són deduïbles. Per al Tribunal, la *deducibilidad dels interessos es fonamenta en què són un gasto financer amb una funció compensatòria i no punitiva. És a dir, servixen per a indemnitzar i rescabalar a Hisenda, no per a castigar el contribuent.
Així doncs, la sentència "resol un debat històric entorn a la *deducibilidad d'estos interessos, que en realitat ja s'havia resolt amb la pròpia llei del *IS. En tot cas, ara no cap ja una altra interpretació per part dels funcionaris. Seran deduïbles en els límits previstos per la norma", va explicar José María *Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda, *Gestha.
Cal recordar que per a incloure els interessos de demora -que suposen al voltant d'un 3,75% de la quantitat a pagar per les obligacions tributàries pendents- com a deducció existixen uns límits establits en la Llei del *IS (Impost de Societats): el gasto no pot superar el 30% del benefici operatiu de l'exercici o el límit d'1 milió d'euros.
Deducció dels interessos i gastos dels seus crèdits
També l'Alt Tribunal va emetre una sentència que va donar de nou la raó a un autònom societari enfront de l'Administració a l'hora de practicar les seues deduccions. Esta vegada, els jutges van dictaminar a favor d'un treballador per compte propi al qual li va ser denegada la desgravació dels interessos i altres gastos que havia suportat per un préstec que va sol·licitar per a la seua activitat.
En principi, els interessos -i altres costos- que suporten els autònoms en sol·licitar un préstec són deduïbles en l'Impost de Societats. No obstant això, l'Agència Tributària acostuma a denegar estes deduccions als negocis per considerar que no estan vinculades als seus ingressos. O, dit d'una altra manera, Hisenda tomba en alguns casos estes desgravacions perquè, aparentment, no servixen directament per a generar beneficis i, per tant, els considera com a "liberalitats".
Mes informació en :Més informació
Font:autonomosyemprendedor.es
