La reforma concursal aprovada al setembre passat va introduir importants novetats per als creditors d'empreses insolvents, no sols en el concurs, sinó també en la seua fase prèvia. De fet, una de les mesures estrela està sent la del preconcurs, que atorga als empresaris en dificultats la possibilitat de pactar un pla de reestructuració amb els seus creditors per a revertir la situació.
En aquesta mena de negociacions és clau tindre clara l'estratègia i conéixer amb detall les regles. I és que, com en una bona partida de pòquer, tots els creditors han de jugar bé les seues cartes per a evitar veure's arrossegats per aquells que porten la millor mà. Perquè, a diferència del que ocorria en els acords de refinançament vigents fins al mes de setembre passat (als quals concorria exclusivament el passiu financer), estan anomenats a la partida tots els creditors que puguen quedar afectats per la reestructuració de l'empresa en dificultats.
En aquest sentit, María Luisa Tortosa, directora del departament de reestructuracions, insolvències i situacions especials en *Ontier, considera necessari que els creditors coneguen les armes amb les quals compten, així com preveure amb temps els recursos contra les decisions que s'adopten en el preconcurs.
Joc de majories
Entre els experts hi ha cert temor al fet que la minoria compartisca les seues cartes i acabe guanyant la mà a la majoria perquè, com a novetat, els plans es voten per “classes de creditors” (privilegiats; financers; comercials, de pimes o altres entitats; subordinats; etc.) per a la formació del qual la llei preveu regles molt obertes. En la pràctica, han donat lloc a formacions de classes que han sigut qüestiones, per artificioses, per alguns especialistes.
Segons les regles concursals, si el pla és acceptat per la totalitat de classes afectarà a tots els creditors, però si no és consensual (és a dir, que és aprovat per majoria de classes, però no totes), haurà de comptar amb l'homologació judicial per a estendre els seus efectes o “arrossegar” a creditors o classes que no van votar a favor.
“El motiu de diferenciar entre consensuals i no consensuals era evitar que una minoria bloquejara o impedira que una majoria aconseguira un acord”, aclareix Luis Miguel Sánchez Vel, director de l'assessoria jurídica de reestructuracions del Banc Santander. L'expert considera que el principi de la majoria “continua vigent”, perquè, en la pràctica, “aqueixa majoria és necessària per a la viabilitat del pla, que, amb tota seguretat, necessitarà suports financers”. Per això aquest expert admet “preocupació davant algunes resolucions judicials recents, com la de Single *Home, en les quals el pla s'adopta per majories de classes que representen percentatges molt baixos del passiu.
Oposició
Davant aqueixa situació, *Fedra València, advocada i sòcia en *Cuatrecasas, alerta sobre la cura que han de tindre els deutors, però també els creditors “en adoptar els criteris de formació de classes i preveure les seues possibles impugnacions”.
I és que la lluita entre creditors per imposar la seua jugada no acaba ni tan sols quan el jutge homologa el pla de reestructuració aprovat. Els disconformes poden oposar-se de diferents maneres. Un dels motius que trenca la baralla és, precisament, atacar els criteris usats per a la formació de classes. Com indica *Fedra València, la conseqüència de l'admissió d'aquesta impugnació és “la ineficàcia total del pla de reestructuració, impedint presentar un nou en el termini d'un any”. Els altres motius d'impugnació, explica l'advocada, “permetrien que el pla continue desplegant eficàcia, però pot suposar la no extensió dels seus efectes als creditors impugnants”.
És el cas de *Xeldist Congelats, assenyala València, en el qual l'aval de la impugnació dels tres majors creditors (tots ells financers) ha implicat que no queden afectats per un pla que s'ha convertit en inviable, i que ha obligat l'empresa a presentar concurs.
Sánchez Vel insisteix que “s'ha de tindre en compte el dia després de signar el pla de reestructuració en el qual la companyia ha de continuar funcionant”. El contrari, pot acabar en fanal.
Més informació
Font:cincodias.elpais.com
