Els programes de recuperació i transformació del teixit econòmic després de la pandèmia de covid-19 suposen un enorme desafiament per al Govern i per a les administracions territorials, que en els pròxims mesos hauran d'assumir la seua responsabilitat de distribuir amb diligència 140.000 milions d'euros procedents del *Next *Generation EU. Sens dubte, es tracta d'una oportunitat única per a fer d'Espanya una economia més resilient, ecològica i sostenible; però per a establir els fonaments d'aqueix futur prometedor és necessari enfortir el teixit productiu actual, enfocant l'estratègia de finançament públic a restaurar la solvència de les pimes i dotar a tot el procés de transparència i objectivitat.
Les pimes es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat per la crisi sanitària: una de cada cinc empreses està en risc immediat d'insolvència. Els avals de l'ICO van resoldre els problemes de liquiditat al principi, però la prolongació de la pandèmia i les mesures restrictives per a mitigar-la estan tenint ja els seus efectes negatius sobre els recursos propis, de tal forma que moltes pimes veuen limitades les seues possibilitats d'invertir i, en última instància, de sobreviure. Aquesta dramàtica situació no sols s'està produint, com podria pensar-se, en micropimes i petites empreses, sinó també està afectant les 24.000 empreses mitjanes que suporten el 20% del PIB del nostre país. La deterioració de la seua solvència pot suposar una pèrdua irreparable de competitivitat per a l'economia espanyola.
És prioritari articular fórmules de finançament atractives per a aquelles empreses que, fins i tot sent viables, hagen elevat el seu endeutament
L'estratègia de finançament públic ha de combinar, per tant, mesures per a mitigar els efectes de la pandèmia a curt termini amb altres actuacions que contribuïsquen a recapitalitzar les pimes i a dinamitzar l'economia a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, és prioritari articular fórmules de finançament atractives per a aquelles empreses que, fins i tot sent viables, hagen elevat el seu endeutament per la pandèmia i es vegen obligades a congelar les seues inversions fins que aconseguisquen restaurar la seua solvència. Aquest estímul públic és fonamental per a aconseguir la recuperació perquè sense inversió no hi ha futur.
Una de les fórmules més interessants per a dotar de confiança i solidesa a les empreses és la concessió de préstecs participatius, un instrument financer a cavall entre el finançament de fons propis i els préstecs a llarg termini. L'Estat ja fa ús d'aquesta modalitat financera per a potenciar la inversió en pimes (*ENISA 4 i *FOND-*ICOpyme) amb recursos molt limitats, però amb la col·laboració de bancs i fons d'inversió és possible ampliar el capital per a arribar massivament a les empreses que el necessiten, la qual cosa redundaria en benefici de l'economia i de l'ocupació. Una mostra d'aquesta col·laboració públic-privada és el fons valencià d'impuls empresarial Impulsa I, que està ajudant a la reestructuració del deute de les mitjanes empreses.
Més informació
Font: blogs.elconfidencial.com
