«El negoci dels negocis és el negoci» defensava *Milton Friedman i, cada vegada més, el bon govern empresarial en matèria de sostenibilitat forma part integral dels negocis, ja que les empreses han de gestionar els riscos financers derivats del canvi climàtic, l'esgotament dels recursos, la degradació del medi ambient i els problemes socials.
Està demostrat que, lluny de minvar la competitivitat, a les empreses els resulta molt convenient tindre en compte les qüestions en matèria de sostenibilitat a l'hora de prendre les seues decisions. No obstant això, en absència d'un marc normatiu, dels 27,5 milions d'empreses que hi ha a la Unió Europea, només al voltant de l'1% adopta alguna forma de gestió corporativa que comprometa, a directors i gerents, a tindre en compte qüestions en matèria de sostenibilitat i les expectatives dels grups d'interés, a més de les dels seus accionistes.
En aquest context naix la proposta de Directiva sobre Deguda Diligència de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat. Aquesta iniciativa pretén millorar el marc regulador de la Unió Europea en matèria de dret i governança empresarial. Permetria a les empreses centrar-se en la creació de valor sostenible a llarg termini en lloc d'en els beneficis a curt termini. Aspira a alinear millor els interessos de les empreses, dels seus accionistes i directius, de la societat i de la resta dels seus grups d'interés. Ajudaria les empreses a gestionar millor les qüestions relacionades amb la sostenibilitat en les seues pròpies operacions i cadenes de valor, pel que fa a drets socials i humans, canvi climàtic o medi ambient, entre altres.
Dins d'aquesta proposta de directiva hi ha un article que corre el risc de ser eliminat i que és clau per a assegurar un model empresarial responsable a Europa. Es tracta de l'article 25, que exigeix a l'alta direcció que tinga en compte qüestions de sostenibilitat. Per a salvar-ho, B *Lab *Europe ha llançat una recollida de signatures i petició dirigida als membres del Parlament Europeu. Quan la Unió Europea decideix legislar, un dels principis que ha de seguir és el principi de «legislar millor», que requereix una ampliació de la base informativa i empírica per a la formulació de polítiques, involucrant i tenint en compte les opinions dels qui puguen veure's afectats.
En l'àmbit de la proposta de Directiva sobre Diligència Deguda, i en particular de l'article 25, les empreses B *Corp tenen un paper notable que exercir. El concepte de *stakeholder *governance o governança dels grups d'interés no és un territori desconegut per a les empreses B *Corp: és el que les defineix. Tampoc és un concepte nou. En 1984, R. Edward Freeman va presentar la teoria dels grups d'interés com una visió del capitalisme que posa l'accent en les relacions interconnectades entre una empresa i els seus clients, proveïdors, empleats, inversors, comunitats i altres persones interessades en l'organització. La teoria sosté que una empresa ha de crear valor per a tots els grups d'interés, no sols per als accionistes.
El que sí que és relativament nou és la posada en pràctica de la teoria per un moviment de base d'empreses amb visió de futur. Les empreses B *Corp compten amb l'historial necessari per a recolzar que l'arrelament de la gestió de la sostenibilitat, al més alt nivell de governança, també és bo per al compte de resultats. El moviment mundial de més de 6.000 empreses B *Corp ha adquirit voluntàriament, en els seus principals documents corporatius, un sòlid compromís cap a les persones i el planeta, exigint als seus directius tindre en compte a tots els grups d'interés (inclosos els accionistes i el medi ambient) a l'hora de prendre decisions. Les empreses B *Corp a Europa, amb unes taxes mitjanes de creixement anual del 22%, accés a millors talents, menors taxes de rotació i menors costos del capital (per exemple, per la reducció del risc en els reptes de la sostenibilitat), constitueixen la major prova de la necessitat conclusiva que els directors i gerents tinguen en compte les qüestions de sostenibilitat en les seues decisions.
Aquest mateix moviment va aconseguir a Espanya el reconeixement de la figura jurídica Societats de Bé i Interés Comú (*SBIC): empreses amb propòsit que prosperen en un capitalisme cada vegada més conscient. Per a arribar al final, encara resta que el Govern aprove el reglament de la figura legal i així poder continuar avançant cap a una economia més justa i sostenible al nostre país.
No es pretén començar una revolució ni transformar radicalment el paradigma. Es tracta simplement de lligar caps i donar suport a una evolució orgànica de la concepció dels negocis, compartint i posant l'èmfasi en la conclusió raonable que el que és bo per al planeta i per a les persones, també és bo per als negocis.
Més informació
Font: ethic.es
