Peiró assegura que aqueixa ajuda ha de plasmar-se mitjançant aliances o consorcis en col·laboració públic-privada que aporten a les empreses ajuda externa en coneixement, tecnologia i gestió del canvi.
L'orientació dels programes d'ajuda que la Unió Europea ha llançat per a superar la crisi del *coronavirus (*Next *Generation EU) estan marcant els nous reptes per a fer una Europa més verda, i no sols els "*green *jobs" sinó que la major part dels professionals hauran de canviar, almenys en part, el seu comportament i la seua producció i això implica innovació de sistemes.
UN CANVI MASSA LENT
Aquest expert en psicologia dels recursos humans assegura, en una entrevista a EFE, que ja no serveix "anar passet a passet", el canvi està sent "massa lent" i ha d'haver-hi innovacions radicals, transformacions importants en les empreses que les facen "més eficaces i més sostenibles".
La voluntat de la UE de "donar-li la volta a la situació" suposa "una dificultat més" per a les empreses, sobretot per a les microempreses, que "bastant tenen amb sobreviure" i de les quals depenen moltes ocupacions en el seu conjunt.
Però com es dona cobertura a aqueix "repte addicional"? Les administracions públiques i els actors socials han de ser conscients de l'esforç que cal fer per a ajudar a aqueixes empreses per a contribuir a la seua transformació i la seua viabilitat, perquè elles per si soles no poden dur-lo a terme.
Tots sabem que s'ha de fer el canvi verd, el problema és el com, més enmig de la crisi causada per la pandèmia, i ací és on entra en joc l'ajuda externa en assessorament, replantejament d'enfocament, estudis de viabilitat, redissenye, reorganització i transformació de l'empresa, que va més enllà del suport purament econòmic, segons Peiró.
Des de consorcis o aliances entre la part pública i les empreses o organitzacions capaces de prestar aquests serveis, institucions de coneixement intensiu i amb coneixement dels sectors i les pimes en els diferents territoris; i des d'un enfocament interdisciplinari perquè es tracta de "un repte molt gran", insisteix el catedràtic i investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.
Des de la perspectiva del treballador, percebre la crisi i els canvis porta al descoratjament i és possible que a la depressió però també es pot considerar com una oportunitat per a buscar noves eixides o major compromís amb l'empresa.
En situacions dramàtiques com l'atur, alerta Peiró, la societat no pot deixar que el treballador l'afronte com un problema individual i ha de posar en marxa la solidaritat, el suport dels altres i, en una cultura col·lectivista com l'espanyola, el grup familiar i l'entorn poden oferir el *arropamiento necessari.
RISCOS DEL TELETREBALL
Al costat d'això, per als treballadors existeixen riscos psicosocials derivats del teletreball i per això les empreses han de desenvolupar una política d'anàlisi de riscos, tant de les noves maneres de treballar com dels nous espais de treball; i riscos físics com la por de tractar amb uns altres i ansietat per resultar contagiat.
Com més temps es donen les condicions de "puja i baixa" de l'economia, més treballs i més empreses es destruiran o tancaran, i les perspectives es mouen hui dia entre la preocupació per la pèrdua que estem patint i l'esperança que genera la vacuna.
Més informació
Font: elperiodicodeaqui.com
